Estrenem curs i una nova etapa Tal com em vaig comprometre amb molts dels seguidors d’aquest diari, després de l’estiu reprenc la seva redacció. Vull en primer lloc disculpar-me per tot el temps transcorregut des del darrer article; no sorprendré a ningú si afirmo que els darrers mesos no han estat fàcils, que he hagut d’acceptar i digerir una situació que no estava situada en el meu horitzó. Durant aquest temps, durant aquestes “vacances”, he tingut l’oportunitat de reflexionar sobre moltes coses i, sobre tot, de conèixer millor a molta gent. Avui sé del cert que tinc més amics i amigues dels que pensava i també he pogut veure com han caigut algunes màscares dels que en un altre temps m’afirmaven reiteradament la seva amistat i que ara han demostrat amb el seu comportament que era una falsa amistat, només resultat d’un estudiat càlcul d’estratègia política. Sí que vull aprofitar aquest article al meu diari per agrair a tots els altres la seva companyia, el seu afecte, les seves trucades, missatges d’SMS o de correu electrònic. A tots, companys i companyes del partit, treballadors municipals, responsables d’entitats i d’empreses, gent d’altres municipis i d’altres administracions, ciutadans anònims de Badalona, a tots i totes i de tot cor, moltes gràcies. I moltes gràcies especialment a les desenes i desenes de persones que us heu adreçat a mi desobeint les consignes/instruccions que algú us ha donat per tal que no ho féssiu. Ara comença una nova etapa de la meva vida professional, de la qual aniré parlant en propers escrits. Molta gent em demana que escrigui sobre Badalona i, més en concret, sobre el PSC de Badalona. Sobre Badalona no tingueu cap dubte que escriuré. Aquesta ciutat és la meva passió i continuo tenint idees i propostes que segurament ara podré explicar amb més llibertat. Tingueu la seguretat que ho faré! Però sobre el PSC de Badalona, sobre les seves dinàmiques internes, sobre les raons o l’absència de raons que l’han portat a prendre determinades decisions, ni escriuré en aquest diari, ni parlaré fora dels espais interns que el partit té per fer-ho. Sóc el vice-primer secretari de la Federació del Barcelonès Nord del PSC i l’exercici d’aquesta responsabilitat no és compatible amb l’expressió d’opinions personals que puguin ser utilitzades pels nostres adversaris polítics; no es pot fer política ni defensar projectes des de posicions personals, per més justificades que puguin resultar. Això, però, és compatible amb la formulació d’algunes reflexions de caràcter general. La primera que vull fer té a veure amb una realitat indiscutible: en les darreres convocatòries electorals, els ciutadans, amb la seva abstenció, ens han donat un important toc d’atenció. Una abstenció, que afegida a un important número de vots en blanc, és una expressió clara del distanciament que s’està produint i incrementant de forma progressiva entre la política, els politics i la ciutadania. Un distanciament que és un fet objectiu, les causes del qual hem de ser capaços d’analitzar amb rigor i profunditat. Segur que obeeix a múltiples motivacions, a circumstancies molt diverses, però és evident que es tracta d’un problema que afecta l’essència del nostre sistema polític i del funcionament democràtic de la nostra societat. Des del conjunt de les forces polítiques, i molt especialment des del PSC, hem de ser capaços d’afrontar aquesta qüestió i fer-ho sense anàlisis superficials o simplistes. El procés de reflexió que el vice-primer secretari del PSC, el company Miquel Iceta, està impulsant dins del PSC hauria de servir-nos per avançar en aquesta direcció. Us convido a consultar el document Per un nou impuls del socialisme català, en el que es plantegen interessants reflexions al respecte. En propers articles m’hi referiré. En el nostre territori i, molt especialment a Badalona, les dades objectives obliguen a fer una reflexió més singular. Si consulteu l'anàlisi dels resultats electorals als municipis del Barcelonès Nord, elaborat pel meu amic Venanci Saborit i que ha estat analitzat per un grup de treball de la comissió executiva de la Federació, ho entendreu ràpidament. Aquest estudi comparatiu dels resultats electorals de les diferents eleccions municipals, que han tingut lloc des de l’any 1991, en els nostres cinc municipis, ens permet treure algunes conclusions:
Aquesta situació ens obliga a reaccionar. No es tracta només de “salvar els mobles”. Si volem (i estic segur que tots els militants i simpatitzants ho volem) que el PSC continuï sent el principal instrument que té la societat badalonina per continuar avançant pel camí del progrés i la justícia social, hem de treballar de valent i amb molt de rigor. I ho hem de fer pensant sempre en Badalona, en els homes i les dones que viuen i treballen en aquesta ciutat i en el seu interès general. Ens haurem de preguntar en què hem fallat i prendre les decisions necessàries per corregir les nostres actituds i/o les nostres propostes. Haurem de reflexionar sobre l’acció de govern, sobre el funcionament de l’administració municipal, sobre la prestació de serveis al ciutadà o sobre la qualitat de l’espai públic. Haurem de reflexionar sobre el paper que Badalona té i hauria de tenir en el context de la realitat metropolitana i del país. Haurem de reflexionar sobre el nostre projecte i el nostre discurs i també, i molt especialment, sobre el funcionament del partit i la relació d’aquest amb la societat badalonina. I ho haurem de fer convençuts de que la nostra agrupació s’ha d’obrir a aquesta societat dinàmica i diversa, complexa i rica. No podem continuar sent només una maquinària electoral, ni una suma de grups i grupuscles. A Badalona tenim la necessitat de treballar per (re)construir un partit que torni a ser una gran unió d’homes i dones lliures, que comparteixen un projecte i uns ideals; homes i dones que no tenen por ni del debat ni del diàleg, que no tenen por de la discrepància perquè saben que d’aquesta sortirà sempre alguna cosa positiva. Un partit que s’esforça en créixer en implantació i en militància, que treballa per resultar atractiu als ciutadans. Un partit que és capaç de proporcionar un relat entenedor i un discurs engrescador. Un partit que és capaç d’obrir espais a nous protagonistes i que practica una política de proximitat a tots els nivells. I tot això ho haurem de fer des d’allò que algú va batejar en el passat com “la clau local”. Aquest continua sent per mi un concepte fonamental. Només els militants, els simpatitzants i els dirigents socialistes de Badalona tenim el coneixement suficient de la ciutat i de la nostra pròpia trajectòria col·lectiva com per encertar en l’anàlisi i en les propostes. Només si som capaços de fer aquest exercici i de fer-ho des de la màxima unitat interna i el màxim diàleg, demostrarem a la societat badalonina que pot continuar confiant en nosaltres per avançar i fer emergir totes les seves grans potencialitats. Ha arribat l’hora de posar-nos-hi. Fem-ho! Francesc López Guardiola |
| Portada | ||
