Noves idees, noves propostes

Som a la recta final de la campanya electoral per les eleccions municipals del proper diumenge 27 de maig.  Durant aquesta campanya s’ha posat de manifest que hi ha maneres molt diferents de fer política, d’entendre les campanyes electorals i la relació que els representants polítics han de tenir amb els ciutadans.

D’una banda estan aquells pels quals tot s’hi val, aquells als que ni preocupen les conseqüències dels seus discursos incendiaris, ni el risc de trencar la convivència allà on més fràgil resulta, aquells que són capaços d’intoxicar i mentir sense cap mena d’escrúpol amb l’objectiu de guanyar un grapat de vots.  Són la gent del PP, de la dreta més reaccionaria que no hi trobem a cap altre país d’Europa. En el nostre entorn més immediat, són els alumnes avantatjats de l’Acebes, en Zaplana i el Aznar. Aquí, igual que a la resta d’Espanya, demostren que no són gent amb capacitat per governar ciutats amb realitats complexes, amb reptes nous.

Després estan els de la dreta “més d’ací”, els de CiU, que, en la seva desesperació per aconseguir algun espai de poder, s’han instal·lat en una mena de subhasta permanent, amb propostes electorals d’impossible realització. És la gent que un cop més ha confós les institucions amb el partit, com tantes vegades ha volgut confondre el país amb el partit. Per això no dubten en demanar el vot a la ciutat de Barcelona, per exemple, per posar un contrapoder des de l’ajuntament a la Presidència de la Generalitat. En el fons és el mateix que van fer durant 23 anys de govern, en els que van intentar ofegar el poder local de Catalunya. No els interessa la gent ni els seus problemes; no els interessen ni els pobles ni les ciutats de Catalunya. L’únic important per ells és la recuperació d’alguna parcel·la de poder que els ajudi a apaivagar una crisis política més que anunciada. Farien qualsevol cosa per aconseguir-la, fins i tot tornar a cal notari, però aquesta vegada per registrar la constitució d’una nova aliança política amb el PP.

I davant d’això, només el PSC apareix com el partit que parla de les coses que realment preocupen a la gent, que fa propostes que donen resposta a les inquietuds i les demandes d’aquesta societat que canvia a ritme accelerat: som l’únic partit que analitza els nous reptes i planteja estratègies rigoroses per fer-los front. El PSC encarna el pal de paller d’una acció de govern que garanteix el progrés dels nostres pobles i ciutats, que treballa per la convivència, la solidaritat i la justícia social. El PSC és l’únic instrument per garantir un futur millor pels homes i les dones de la immensa majoria dels municipis de Catalunya. Aquesta tarda, escoltant al Jordi Hereu, veient el seu apassionament per Barcelona, veient la claredat del seu missatge i la contundència del seu projecte, he tingut la seguretat de que diumenge els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona i de Catalunya continuaran donant suport al PSC. Des del partit hem sabut connectar amb la gent perquè l’hem escoltada. Per això, ara sabem que és l’hora de treballar decididament per garantir la cohesió social i la convivència, amb polítiques actives d’integració social, articulades des del convenciment que la diversitat ens enriqueix. Amb propostes concretes per fer habitatge públic i per resoldre el dèficit de mobilitat que pateix la regió metropolitana. O per millorar l’educació i la formació entenent-les com instrument fonamental per fer possible una veritable igualtat d’oportunitats.

Es per això, que em mantinc convençut que el PSC continua essent l’opció política més solvent per a garantir que tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya avancin cap a un horitzó de progrés, de prosperitat i desenvolupament, no només dels propis municipis, si no també de la seva gent, de les persones. El proper 27 de maig ho hem de tenir ben clar.

Francesc López Guardiola
24 de maig de 2007

 
     
  Portada