A propòsit de la visita del Conseller Nadal a Badalona
El passat 12 de gener, el Conseller de Política Territorial del Govern de la Generalitat, Joaquim Nadal, va visitar oficialment la nostra ciutat. L’alcaldessa i una àmplia representació de regidors i regidores el vam rebre a l’ajuntament, on va signar el llibre d’Honor i on vam mantenir una intensa reunió de treball.
Conec a Quim Nadal des de fa molt de temps, des dels anys 80 en els que jo treballava a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), de la qual ell n’era el President. Era també l’Alcalde de Girona, ciutat que sota el seu mandat va viure una transformació espectacular.
D’aquella època recordo el seu apassionat i contundent discurs municipalista, del que hem begut i amb el que ens hem identificat tants i tants regidors i regidores, alcaldes i alcaldesses de Catalunya durant molts anys.
|
El Conseller Nadal, l'Alcaldessa, el Director General de Carreteres i jo.
© Pere Jiménez. |
I recordo també el seu apassionament per Girona. Vaig tenir l’ocasió i el privilegi de visitar dues vegades la ciutat de Girona amb en Quim fent de guia turístic, un guia de luxe; la primera vegada, en una invitació que va fer a tot el personal de la Federació. Ens va portar a passejar per molts carrers, pel Call, per les cases de l’Onyar, per la Devesa; ens va ensenyar el Centre cultural de la Mercè i el de Sant Narcís, el Museu d’Història de la Ciutat o el Beatus, per esmentar els llocs que en venen al cap, així, d’entrada.
La segona ocasió va ser quan vaig anar a acomiadar-me d’ell, en el moment que, ja sent regidor de l’Ajuntament de Badalona vaig deixar de treballar a la FMC. També em va portar a donar un volt per la ciutat, i em va mostrar les transformacions que s’estaven produint. Recordo molt especialment que vam entrar a visitar les obres d’un alberg de joventut en construcció. La sensació de totes aquestes visites és el convenciment clar i rotund, en l’explicació de tot allò que estava impulsant, promovent o realitzant en la ciutat de la qual era alcalde, que la coneixia fins l’últim racó.
Una Girona que l’alcalde Nadal ha convertit en una de las peces més admirades de la Catalunya-ciutat de la que tant ens ha parlat. D’un país que es configura essencialment com una xarxa de ciutats; una Catalunya que, en paraules de Quim Nadal, “és sobretot -si bé no només- un autèntic sistema de ciutats”. “(...) i és al sí d’aquest sistema de ciutats que es consolida l’experiència més radicalment democràtica dels darrers temps: l’intent de transformar els pobles i ciutats en espais de llibertat, on la globalitat d’aquest concepte obri al col·lectiu de ciutadans tota la gamma d’opcions a triar”.
De les moltes coses que vaig aprendre d’en Quim Nadal vull destacar avui la passió i la fermesa en la defensa dels projectes que alcaldes i regidors consideren necessaris per la transformació dels seus municipis. Com el President Tarradelles deixà escrit en el pròleg del llibre Municipi i Ciutat: Girona com a exemple, de l’Alcalde Nadal:
“De vegades, en la lectura dels textos de Joaquim Nadal, no sé si em sobta més l’ambició dels projectes o la tenacitat de l’esforç a realitzar. (...) cal tenir una gran fe i un coratge a prova de tota decepció per emprendre aquest camí, ple d’entrebancs i dificultats, però també d’il·lusions realitzables”.
I és des d’aquesta perspectiva que estic segur que l’altre dia va entendre la passió i la fermesa amb que, també la nostra Alcaldessa, Maite Arqué, li va explicar la necessitat de treballar propostes concretes per avançar en dos projectes fonamentals per al futur de la ciutat: el desviament i soterrament de la via del tren i la superació de la barrera urbana que suposa l’autopista C31 al seu pas per Badalona.
En relació al desviament i soterrament de la via del tren, és cada dia més evident que aquesta actuació és necessària i fonamental per millorar les condicions de mobilitat d’un sector molt important del país, el que podríem anomenar sector nord de la gran regió metropolitana, incloent-hi municipis del sud del Maresme. Aquesta actuació s’ha de contemplar com un dels eixos estratègics imprescindibles que ens ha d’apropar a una Catalunya més cohesionada en la seva comunicació a través del transport públic, amb uns territoris connectats en funció de les seves necessitats de present i de futur, que són les necessitats de la seva gent. És en aquest context en el que Badalona ha de tenir un paper protagonista, com a ciutat amb més pes d’aquest territori. Facilitar la mobilitat a l’entrada i a la sortida nord d’aquesta gran regió metropolitana és possible, situant al centre de la nostra ciutat una gran estació intermodal en la que convergeixen dues línies de metro i el servei de rodalies de Renfe. Invertir a un territori i un volum de població molt important, que transcendeix aquest territori, es fer país.
Ara que les obres que portaran la L2 del metro fins al centre de Badalona estan avançades i que aviat es concretarà, entre altres actuacions, la previsió recollida en el Pla Director d’Infrastructures vigent de l’allargament de la L1 des del Fondo, a la veïna Santa Coloma, fins el mateix punt central de Badalona, és el moment de plantejar-nos aquesta proposta.
Estic segur que el Conseller Nadal i l’actual Govern de la Generalitat són conscients de la necessitat de donar prioritat a la inversió pública en els municipis del Barcelonès Nord per tal de superar els greuges històrics heretats. De vegades convé recordar una realitat, no per òbvia menys important: els municipis com Badalona i els altres del Barcelonès Nord no tenim ni territori per créixer, ni aeroport, ni port industrial que actuïn com a motors de la inversió publica i privada. Però tenim la gent; som molta gent: som el territori més densament poblat de Catalunya i aquí les necessitats socials i les necessitats de mobilitat són més accentuades.
Accions com la remodelació de la Serra d’en Mena en la que, gràcies entre altres al impuls del Conseller Nadal, el Govern de la Generalitat inverteix, juntament amb els ajuntaments de Badalona i Santa Coloma de Gramenet i el Consell Comarcal del Barcelonès, prop de 100 milions d’euros en el marc de la coneguda llei de barris és un bon pas en aquest sentit. Però, aquest important esforç que fa possible les polítiques socials i la renovació de l’espai públic dels barris que més ho necessiten, s’ha de completar amb una important inversió en el camp de les infrastructures i la mobilitat. Dotar els territoris de plena accessibilitat amb transport públic és un dels principals instruments per evitar la seva suburbialització i garantir-ne la qualitat de vida a les persones que hi viuen.
L’altra gran qüestió sobre la que van parlar l’alcaldessa i el conseller fou sobre la C-31 i la necessitat de prendre decisions que contribueixin a reduir l’impacte d’aquesta autopista sobre la nostra ciutat. M’agradaria recordar el que aquesta barbaritat de l’urbanisme del franquisme ha suposat per a Badalona: una enorme barrera situada en el mig de la trama urbana, que durant molts anys ha dividit la ciutat en dos, amb enormes conseqüències socials i culturals. Si no fos pels esforços que tots els governs democràtics de l’ajuntament han fet des de l’any 79, avui tindríem dues Badalones, la de sobre i la de sota de l’autopista.
|
L'autopista divideix la ciutat en dos. |
Però encara tenim una via ràpida que passa enlairada pel centre d’una realitat urbana en la que viuen més de 218.000 persones. Sovint explico que és com si el carrer Aragó o la Gran Via de Barcelona fossin autopistes que travessessin l’Eixample i deixessin incomunicades la banda mar i la banda muntanya d’aquest districte de Barcelona. Algú s’ho pot imaginar?
Davant d’aquesta feixuga herència hem de ser capaços de treballar per, al menys i de moment, garantir la major permeabilitat possible d’aquesta via. Per això és imprescindible completar la cadena de passos sota la mateixa i ampliar alguns dels existents amb l’objectiu de millorar-ne la comunicació, la dels vianants i la del tràfic. En aquest sentit, celebrem enormement el compromís del Conseller Nadal de començar obres abans d’acabar aquest any per ampliar el pas del Torrent de Vallmajor, fonamental per al normal funcionament dels polígons industrials de Guixeres i de Can Ribó. I també el compromís de començar obres en el nus viari de Artigues/Sant Roc per facilitar la connectivitat d’aquests barris de Badalona.
Tampoc podem oblidar que és cabdal per la ciutat acabar la construcció dels laterals i afrontar, des de la col·laboració estreta entre l’Ajuntament de Badalona i la Generalitat de Catalunya, la gestió urbanística necessària per fer el tram pendent entre President Companys i la Rambla Sant Joan. Després d’haver escoltat al Conseller Nadal durant la seva visita de treball, estic segur que aviat tindrem notícies positives en aquest sentit.
|
L'impacte de l'autopista a la ciutat. |
La construcció d’aquests laterals és una assignatura pendent del govern de Catalunya amb la ciutat de Badalona des de fa més de vint anys; i s’ha de recordar que, durant els 23 anys de govern de CiU, ha sigut l’Ajuntament de Badalona qui ha assumit totes les despeses de compra de sòl i expropiacions per fer possible la construcció d’aquests laterals. Laterals que són imprescindibles per atendre les necessitats de mobilitat de la pròpia ciutat, igual que ho són una nova entrada a l’alçada de Les Guixeres i una nova sortida a Badalona centre, sempre en direcció Barcelona. Aquesta necessitat de mobilitat i accessibilitat local ha de ser un objectiu prioritari sobre qualsevol altra consideració.
Si per fer possible això hem de canviar el “nom de la cosa”, el canviem. Si la via coneguda com a C-31 no és autopista des de Glòries fins al Besòs, no entenc perquè ho ha de ser des del Besòs fins a Montgat. La densitat de tràfic (número de vehicles per ratio de temps) és molt similar: no passen més vehicles per l’actual C-31 al seu pas per Badalona que els que passen a l’alçada del districte de Sant Martí, per la Gran Via, o al carrer d’Aragó.
A ningú se li escapa que l’aspiració de la ciutat és veure com desapareix aquesta barrera que tant mal ha fet i fa a la nostra ciutat; en conseqüència, tot allò que fem o decidim avui ha de ser compatible amb aquesta ambició de futur i en cap cas pot significar una consolidació o ampliació d’aquest obstacle. No si valen ni els arguments ni les raons construïdes des de la distància tecnocràtica, que no entén la realitat complexa d’un territori carregat de raons.
Voldria finalitzar aquest article convidant-vos a tancar els ulls i imaginar una Badalona amb l’autopista soterrada. Quan els obriu i algú us digui que això no és possible per raons tècniques o econòmiques, torneu-los a tancar i penseu en la Gran Via de l’Eixample barceloní. Imagineu que el que ara és la C-31 al seu pas per Sant Adrià, Badalona i Montgat algun dia sigui la continuïtat real d’aquella Gran Via. Una realitat urbana en la que circulen els vehicles però que és permeable, amb els ciutadans creuant per els passos de vianants, que té semàfors, carril bus, carril bici, arbres, plantes, bancs, mobiliari urbà i que és com tots els carrers grans i amples de les grans ciutats. Oi que no sembla un somni de realització impossible?
Des del meu punt de vista aquests dos temes, el desviament del tren i la superació de l’autopista, són els grans reptes de futur que hem d’afrontar. A la ciutat hem de fer el debat i tancar, des del realisme, una posició unànime en relació a unes propostes que siguin de tots i de totes. Unes propostes en les que coincidim les forces polítiques, les entitats ciutadanes, sindicals i empresarials; els agents econòmics i culturals, els mitjans de comunicació i la ciutadania en general. Unes propostes en les que estic segur coincidirem també amb els municipis del nostre entorn més immediat.
Una ciutat de les característiques i dimensions de la nostra, unida a l’entorn d’un objectiu comú, estic convençut que té una gran força. Segurament el camí estarà ple de dificultats i d’entrebancs, però com ben bé podria haver dit el President Tarradelles, al que abans esmentava, amb ambició, unió i tenacitat les il·lusions i els somnis col·lectius es poden veure realitzats. Només depèn de nosaltres.
Francesc López Guardiola |